Història

El ball de Santa Anna. Text de Josep Fontbernat del Glossari andorrà, del 26 de juliol de 1959, publicat al llibre Esbart Santa Anna. Ara fa 50 anys (2001).

Sant Jaume, el sant cavaller i Santa Anna, Mare de la Mare de Déu, es donen la mà per celebrar la Festa Major de Les Escaldes (1).

És a Santa Anna a qui escau de celebrar la festa tradicional a la vella plaça. Ja la coneixeu, la vella plaça. La font dels dos raigs: l’un d’aigua gelada que ve de les muntanyes veïnes. L’altre d’aigua calenta que ve de les entranyes de la terra. Hi ha la Creu gòtica clavada a la paret i la petita pujada que va al pont d’Engordany. Aquest meravellós Engordany que espera Nadal per revifar-se.

És en aquest lloc on avui, a la sortida de missa, l’Esbart Santa Anna ballarà el ball tradicional. Les noies, vestides com anaven les àvies endiumenjades, giravoltaran al costat dels seus cavallers, també vestits com anaven els hereus de casa bona dels temps passats. Quin ball tan harmoniós, ple de dignitat ciutadana, un ball que honora el poble l’ha guardat. No és pas aquí que criticarem la moda dels balls exòtics que fan tants estralls al bon gust de la gent. Però és aquí que felicitem les gentils balladores i valents balladors que amb tanta gràcia l’han executat.

Els pelegrins que venien de Roma, i anaven a “Santiago de Compostela”, sembla que alguns passaven per Andorra. Potser és per això que Sant Jaume i Santa Anna es donen la mà a la Festa Major de Les Escaldes.

(1) La fórmula “Les Escaldes” no és correcte. Oficialment és “Escaldes-Engordany”